La prescripció

//La prescripció

La prescripció

La prescripció és present arreu de la societat, però no li parem l’atenció necessària. És complexa.

Hi ha qui se’n beneficia perquè adquireix un dret i qui la pateix perquè el perd. Per això és fonamental conèixer-la, per tenir-la present, preveure-la i no acabar patint-la, com és el cas de molta gent.

La prescripció en el món jurídic és un concepte complex. Simplificant, significa que el pas del temps produeix efectes ens els drets de tothom.

Hi ha dos tipus de prescripció: una amb la que guanyes drets (“adquisitiva”) i una altra amb la que en perds (“extintiva”). Ambdues poden afectar béns i drets.

Cinc exemples de prescripció en el nostre dia a dia:

  1. Impostos: és obligatori pagar els impostos en un termini voluntari. Quan no es paguen comença a córrer la prescripció. Segons la posició dels subjectes que intervenen (en principi dos, l’administració tributaria i l’obligat al pagament), l’efecte que pot produir el pas dels temps és que l’obligat a pagar pot resultar beneficiat per aquest temps i el deute fiscal quedaria extingit. En aquest cas, l’administració tributaria perd la possibilitat de cobrar l’impost.
  2. Compravenda de un pis: normalment quan es compra una finca es fa un contracte de compravenda. Posteriorment se signa l’escriptura notarial per inscriure-la en el registre de la propietat corresponent. També es pot adquirir la propietat (ser-ne propietari) si es posseeix a títol de propietari durant un termini de temps llarg.
  3. Delictes i faltes: en el dret penal els terminis de prescripció són molt variats i van lligats a cada pena que tenen els delictes. Quan llegim en un diari sobre una investigació criminal, el concepte de la prescripció sempre està present pels efectes que produeix: a uns els pot exonerar i a les víctimes perjudicar.
  4. Administratiu: les relacions que tenim amb l’administració estan plenes de terminis de prescripció amb què es guanyen i perden drets.
  5. Deutes: quan un particular o una empresa vol reclamar un crèdit té un temps per fer-ho. Si no ho fa perd el crèdit i el deutor se’n beneficia perquè s’extingeix el seu deute. Els terminis per a la reclamació són de durada intermèdia de prescripció.

A més, cal tenir en compte que a l’estat espanyol conviuen el Codi Civil amb altres legislacions especials. I a Catalunya tenim el Codi Civil Català que regula la prescripció amb uns terminis diferents i que cal també conèixer, per prevenció.

Barcelona, 18.05.17

2017-06-21T19:17:25+00:00